Un bon dia en una festa, que muntaven prop del Nil,
arribà la sargantana del bracet del cocodril,
el caiman, la salamandra i el tritó de Guayaquil.
Quan la música comença, tots es posen a ballar
el pasdoble i la polca, ningú no podia parar;
valsos, polques i masurques no paraven de sonar.
N’hi havia un que no ballava, cuallarg i verderol.
Panxa enlaire preferia estar-se prenent el sol.
No va poder resistir-se quan va sonar el rock-and-roll.
Llangardaix, tu si que balles, ets el rei de l’envelat.
T’has tret la mandra de sobre quan aquest rock ha sonat
i quan remenes la cua deixes tothom bocabadat.
